El projecte Hidroponent, coordinat des de la Universitat de Lleida (UdL), avança cap a la fase final amb resultats que reforcen la importància d’abordar la hidratació des d’una mirada social, educativa, comunitària i tecnològica.
Aquest enfocament ha estat recollit en un reportatge publicat el 30 de novembre al suplement Vint-i-dos del diari Segre, dedicat al grup de recerca GREISI, encapçalat per la investigadora principal del projecte, Dra. Teresa Botigué.

Tot i que el reportatge se centra en la trajectòria i línies de recerca del grup GREiSi, la peça destaca Hidroponent com un exemple de recerca aplicada al territori, on la salut, la comunitat i la tecnologia treballen conjuntament. S’hi mostren imatges del treball als centres educatius, a les finques agrícoles i a la residència de gent gran on s’ha desplegat el robot humanoide.

Un projecte per protegir col·lectius vulnerables

Hidroponent afronta un repte creixent: els efectes del canvi climàtic sobre la hidratació de persones grans, infants i joves, i temporers agrícoles.
La seva estratègia combina intervencions reals al territori, tecnologia social, educació crítica i transferència de coneixement.

Tal com recull el reportatge, la recerca s’ha desenvolupat “amb persones que viuen, treballen o aprenen als nostres entorns més propers”, reforçant la missió del projecte: transformar evidència científica en accions útils i immediates per a la comunitat.

Tres línies d’intervenció, un mateix objectiu

1. Gent gran: hidratació i tecnologia social

Durant l’estiu, Hidroponent ha implementat un robot humanoide en una residència de Lleida per reforçar els hàbits d’hidratació en persones grans. El robot recordava quan beure, guiava activitats i registrava el consum de líquids.
El reportatge mostra l’equip treballant sobre el terreny amb residents i professionals.

2. Temporers: prevenció de la deshidratació en plena campanya agrícola

A les finques de Térmens, el projecte ha monitorat el risc de deshidratació durant jornades de calor extrema.
Mitjançant sensors de suor, mesures fisiològiques i accions educatives, s’han identificat situacions de risc i s’han promogut recomanacions pràctiques adoptades per treballadors i empresaris.

3. Infants i joves: educar per transformar

Hidroponent també ha impulsat una gimcana educativa sobre consum responsable d’aigua i patrimoni local, cocreada amb infants i escoles.
Paral·lelament, s’ha desenvolupat l’instrument HIDROEDUCA, que avalua coneixements i actituds sobre hidratació entre futurs docents.

Una recerca arrelada al territori

El reportatge evidencia el caràcter comunitari d’Hidroponent:

- treball conjunt amb residències, escoles i finques agrícoles,

- cocreació amb professionals sanitaris, docents, estudiants i empresaris,

- presència constant dels equips investigadors sobre el terreny.

Tal com afirma Botigué al reportatge: “el nostre laboratori és la vida real”, un enfocament que permet obtenir resultats directament aplicables i alineats amb les necessitats del territori.

Transferència i futur del projecte

Hidroponent es troba en fase final i actualment treballa en els materials de transferència:

- un vídeo final amb els resultats clau,

- guies pràctiques per a comunitats i professionals,

- un dossier de premsa per difondre l’impacte del projecte.

Els equips de recerca continuen treballant perquè les accions que han demostrat efectivitat —com la intervenció en residències i la prevenció en campanya agrícola— puguin tenir continuïtat més enllà del projecte.